A on arriba un Panxut...

Irrepetible no hi han paraules per descriure l'aventura que varem viure els dos valents que a les 7:30h carregaven les bicicletes al cotxe i partiem direcció cap Azuebar. Una vega allí monten les bicis ens preparem les motxiles un café i ale per amunt a la "Mosquera" fins la casota que dona nom a la pista, continuem fins que s'acaba la pista per a remontar una senda que ens durá al nostre destí d'avuí... Escomençarem la pujá amb xistes i riotes, i es que el món es un mocadoret ens varem trobar amb un grup de senderistes que com no podia ser d'un altra manera eren del nostre poble i casualitats el segon que anava amb el grup era mon tio "Carmelo" ens saludem xarrem una mica i els preguntem per a on venien i com estava el terreno i mos diuen: per ahí amb la bici esteu locos, una pujá molt dura amb pedra solta... Pero els panxuts no es detenen, ni es fan arrere amb eixes intimidacions jajajajaja!! Aisina que per amunt amb dos... a mida que anavem pujant la cosa es ficaba dolenta,-pica,pica. I ací estem en lo mes alt de "Penyes Blanques" a 970 metres d'altura, en la 1ªfoto es veu al fons la senda que anavem a baixar direcció a Cerro Gros dalt del collao de L'ibola (Ain) espectacular hi havien varies opcions remontar el cim o bordexar per el lateral i baixar per la de les trinxeres inedita per als mortals que s'atrevisen anar per ella,,,-i com deia l'enunciat: que a on arriba un panxut...

Escomença el descens i la diversió!! Baisem una senda amb unes revoltes suaus de pedra rotxa de rodeno i una pendent progresiva i alegre, parem per visualitzar el paisatge i la vista s'ens perd, fabulosa, estem disfrutant. Primer desviament agafem la de la dreta parem i dudem -¿es per ací? girem i agafem la que va vordegant per la falda de la muntanya fins a on escomeça la pujá de "Cerro Gros" i guaiten una que baixa per lo que eren unes antigues trinxeres i va creuant tot el barranc. A vall sense por, la senda cada vega es feia mes espessa i les bicis no podien apenes rodar pero nosaltres avant ¿a on ens durá? ja eu averiguarem. Revolta a revolta anavem baixant pedres, salts, ambrassers, argilages, pareis que açó no s'acaba mai, arriben a un antic acuedute romá ens fem fotos una mica d'aigua i seguim ja estem mes props. De sobte apareix la primera caseta de pedra ja estem arribant al final de la senda eren casi les 11h. el calor sofocant, suor no ens cavia més pero interiorment la satisfaccio de haver fet una senda inedita per a els panxuts i provablement per a qualsevol aficionat a el montainbike...Per fí arribem al poble d'Aín i directes al bar de la cooperativa a on varem esmorçar uns entrepans de truita amb pernil, ensalá, cervessa en fí de bigot que tot no es bicicleta, estavem recuperant forçes per a fer la torná.

Despres de l'espandan corresponent vam anar a pujar el port de Almedijar per la carretera per que el calor era sofocant a les 12h del migdia i pim pam pim pam ja estem dalt i baixem per la carretera a buscar l'entraor pa baixar per la "Mosquera" cap a Azuebar per acabar l'etapa de un gran dia carregem les bicis i comentem les anectdotes de la volta amb grand satisfacció, a sigut una aventura inolvidable!!

"Per a on txafa un panxut no torna a creiser la broça i segur que amb la bici no ha pasat ningú"